Pont Desembre a la Costa Oest (EEUU) 8-desembre

Decidim esgotar el nostre temps a Las Vegas i ens hi quedem fins passat el migdia.

Compres d'última hora i la visita a Bonanza Gift Shop, que es reclama com la botiga de souvenirs més gran del món, ens fan plantejar si no ens estem tornant uns horteres. Però... hi ha tantes coses divertides que sortim ben carregats!!!

No volem marxar, però hem d'anar a dormir a Los Ángeles.

Deixo la ciutat amb llàgrimes als ulls, igual que vaig arribar...

Enfilem el nostre camí cap a Los Ángeles i arribem al motel on dormim. Ben proper a l'aeroport, per no haver de preocupar-nos pel temps d'arribada.

El barri no ens ha semblat una meravella, però la realitat és molt pitjor quan sortim a la cerca d'un lloc per sopar i ens dirigim, recomanats pel noi de la recepció, a un casino proper. Segons les seves paraules: "Un bufet donde uno puede agarrarse unos camarones, cordero, etc." Però tal i com el veiem nosaltres, creiem que ens "agarraran" alguna cosa a nosaltres abans que nosaltres el menjar. Fa molt, molt, mala pinta i els "segurates" de l'entrada... què dir? Jo a aquella penya no els hi dono el meu passaport perquè comprovin l'edat i em deixin entrar ni de broma. Estem pel parking i ja estic pregant perquè no hi hagi lloc lliure, perquè el millor de tot és que està ple! Al final trobem un lloc i aparquem i quan anem a sortir de cotxe, veiem dos nois al cotxe del costat que fumen alguna cosa que, pel cap baix, deu ser crack. Més val que marxem...

Voltem els centres comercials dels voltants i estan molt degradats, apart de tot tancat, inclús els establiments que típicament obren 24 h com els de menjar ràpid. Tot tanca a les 21 h i hi ha un personal pels voltants...

A sobre no tenim gairebé efectiu. Decidim anar a un tipus KFC que només té obert el Drive Thru i on ens prenen nota, ens cobren i ens fan marxar i fer una volta. Jo perdo l'esperança de veure el sopar i fins i tot el canvi... Però no, la noia que gairebé no gosa treure el cap per la finestreta del Drive Thru ens atansa finalment les bosses amb el greixós menjar i el canvi i tot!

Anem al motel a gaudir del suculent sopar, sense camarones, però.

I després a dormir, que ens espera un llarg viatge de tornada.

Durant la nit em desperto espantada per uns sorolls i penso que ens estan robant el cotxe, miro per la finestra i només és el camió d'escombraries... Vull sortir d'aquest barri ja!